 |
|||
| ||||
 ÇÒ QUE M’IX DEL MAGÍ ALEGRIA!  Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben i es fars il·luminen ses gòndoles entre ses cases. Alegria, ses òrbites en sincronia, i ets ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida... Alegria! El fet és que jo, ahir diumenge, volia anar al concert de l’Eduard Iniesta a la Rambla del Raval, però em van convèncer per anar a veure es concert dets Antònia Font davant sa fàbrica de cerveses Damm. Jo ja els havia vist tocar un cop en directe, fa tres anys, i em van semblar una mica fluixets. Però, noi, han fet els deures! La vida serà només patxanga, però jo ahir vaig veure moltes hores d’assaig i un so molt més potent que el que m’esperava d’un grup de pop amb uns discs on la producció sembla tenir el paper predominant. Sonaven roquers, tendres, canyers, juganers, experimentals i fins i tot, metàl·lics. Ahir, mentre la penya se fotia fins es cul de cervesa, jo cremava ets alcohols i m’engatava de lletugues, de liquens i flors... Els Antònia són galàctics i siderals. Al Reial Madrid farien bé de xerrar amb en Miquel Oliver per que els desvetlàs s’essènci de sa galacticitat. És clar que coneixent-lo, potser se fumaria sa gespa des Bernabeu... Escrito por carles.rc ?s 17h52 [] [envie esta mensagem] |
||
 | ||
Leia este blog no celular